7 de abril 2008
Wee-wee
Quan jo era petita la meva mare li va regalar un urito (un pixador) marca roca (com ha de ser tot bon sanitari) al meu pare per l'aniversari i ell, agraït, el va instal•lar al costat del vàter. Això, a part de reduir un 25% la cua per fer pipí, va fer que jo cresqués traumatitzada per no ser capaç de fer pipí dreta tot i tenir un pixador d'home tan a l'abast.
Més endavant van venir les borratxeres, i ja us ho podeu imaginar: tots sabem com arriba a fer pixar l’alcohol i a tots ens ve al cap alguna (o bastantes més d’una) imatge esgarrifosa quan ens parlen d’un “lavabo de bar guarro”.
I pel què fa a pixar al carrer... recordo l’última vegada que ho vaig haver de fer: tot i estar-me tapant tres persones, tímida com sóc, vaig tenir la sensació que mitja Tarragona em veia el cul.
I no fotem, ser dona m’agrada prou, tenint pits i clítoris (i tantes altres coses) no tinc res a envejar a aquells qui pertanyen a l’altre gènere. És a dir, que de complex de falo absent (si es que es diu així, ara no me’n recordo) res de res, això sí, no ho negarem, ells poden pixar drets, i tot això que tenen.
(I ara interromprem la narració per explicar un acudit: Això és Déu que està repartint regals a Adam i Eva i diu “bé, i ara quin dels dos es vol quedar amb això del pixar dret?” i l’Adam salta “Jo! Jo! Jo! Ho vull per a mi això!” i Déu diu “bé, Eva, doncs tu t’hauràs de quedar amb l’orgasme múltiple”)
(si algú no ho ha entès, que ho pregunti a la seva senyora)
En fi, que jo volia pixar dreta, volia escriure el meu nom a la neu, fer-me l'incívica pels carrers sense ensenyar el cul (ni esquitxar-me) i fer totes aquestes coses estupendes que pot fer un hom quan pixa dempeus.
Així doncs vaig recordar una cosa que havia vist per la tele fa uns anys, ho vaig buscar pels internets i si, si, existia. Existia i es feia dir Magic Cone! Ara, val a dir que la broma sortia cara, i no em quedava altre remei que fabricar-m’ho jo amb la poca destresa que em caracteritza.
Tota l’explicació ens porta a parlar dels prototips que he fabricat aquest matí, que han estat dos:
- Un cop muntat, era evident que el primer fallava en el disseny, la part ampla era massa estreta i l’estreta massa ampla. Malgrat tot, m’ha semblat prou apte per practicar-li la prova de resistència de materials i, per tant, m’he traslladat a la cuina i hi he fet passar una tassa d’aigua bruta de rentar plats (no gastaria mai aigua neta per una bajanada així en uns temps de sequera com aquests, més faltaria). El prototip #1 no ha perdut la forma però s’ha humitejat massa de manera que he arribat a la conclusió que hi hauria de posar una doble capa de paper o fabricar un prototip amb cartolina.
- En el moment de fabricació del prototip #2 m’he centrat sobretot en millorar el disseny i val a dir que ho he aconseguit bastant, almenys prou com per encoratjar-me a fer una prova una mica més... definitiva. He begut mig litre d’aigua i he esperat. Quan ha sigut el moment oportú m’he situat davant la tassa (con postura varonil), m’he obert la bragueta, baixat la part del davant de les calces i col•locat el prototip. Llavors he descobert un error de disseny, el con apuntava cap al sostre i no cap al vàter, què hi farem, m’he posat de puntetes i m’he inclinat cap avall. La postura i la situació en general bastant ridícules han fet que per uns moments rigués sola i no sortís ni una goteta, però llavors ha brollat (i quin verb més bonic que és aquest!) un rajolí que prest i sense mandra es dirigia cap a l’aigua del vàter. Durant uns segons he sentit l’eufòria d’haver assolit els meus objectius i llavors ha estat quan he notat que els pantalons estaven mullats.
En aquell moment m’he dit a mi mateixa “va, para de fotre bestieses! neteja’t, posa una rentadora i escriu un post, que per un dia que te’n passa una d’interessant...”
I d’aquesta manera us he explicat sense cap mena de pudor i amb tot luxe de detalls com avui m’he pixat (sense voler) a sobre.
The Fin.
Comentaris
x cert, m'has fet pensar en una expressió anglesa que possiblement coneixes (?) i es diu quan una noia fa pipí al carrer o bosc i no té paper, en aquest cas ha de fer una cosa: "shake the lettuce" !!!
Roi | 7 de abril 2008 a las 09:21 PM
Què gran que ets, Èlia!!
i com m'has fet riure! :P
jordi | 7 de abril 2008 a las 10:38 PM
Festival Romaní! Wa-yeah!
De vegades no recordo què va fer que m'enganxés a les coses aquestes que són els bloqs. Eren moments com aquest, segur.
Senyoreta Romaní, no teniu preu.
perdedor | 7 de abril 2008 a las 10:56 PM
Aix, vaia gag... jaja. Fin.
Rubèn | 8 de abril 2008 a las 12:42 AM
Èlia, no trobo el video per enlloc...
Pere | 8 de abril 2008 a las 01:03 PM
im-pre-ssionant
traspuesto (me quedao) | 8 de abril 2008 a las 01:09 PM
Roi, fa molt riure aquesta expressió, no? a més és bastant visual, procuraré recordar-la.
jordi, vols dir que per dins no pensaves "mira que n'és de beneita!"?
íssim E, són els teus comentaris, per mi, els que no tenen preu!
Rubèn, el problema és que no és un gag, que em va passar de veritat, i tot perquè se'm va fotre la ceba al cap i d'allà no em treien fins que pixés dreta.
Quin video no trobes, Pere? el de la noia escrivint a la neu?
traspuesto, en tres paraules, no? jajajajaja
senyoreta romaní | 8 de abril 2008 a las 04:58 PM
El vídeo que no trobo, Èlia, és el que documenta la teva quasi-gesta.
Mai. Repeteixo. Mai tornis a intentar pixar dreta sense donar-nos l'oportunitat a tots de veure-ho.
Pere | 8 de abril 2008 a las 08:35 PM
ai Pere, justament tu no hauries d'encoratjar a la gent a donar documents visuals, prou sovint que parles de "l'incident amb l'autoclau". I qui sap si un video pixant dreta em podria comprometre d'aquí un temps...
senyoreta romaní | 9 de abril 2008 a las 08:34 PM
Si ens ho creiem, ens ho creiem. Nosaltres, lo màxim d'experimentar és intentar fer una flauta amb una ampolla de plàstic. Lo teu es trencador.
Rubèn | 9 de abril 2008 a las 10:00 PM
clar Rubèn, és que per vosaltres pixar asseguts no té tanta dificultat com per mi pixar dreta, us heu de buscar alguna altra cosa que no tingui res a veure amb el pipi.
jejeje
senyoreta romaní | 9 de abril 2008 a las 11:13 PM
Això no és del tot cert, senyoreta Romaní... La concepció lúdica de l'orina està tirant a poc explotada, sobretot si deixem de banda fetitxismes i similars...
Pere | 9 de abril 2008 a las 11:41 PM