el pitjor dia de ma vida
No us confongueu, havia de ser aquell dia:
el dissabte que tenia (o creia que tenia) tots els companys de pis fora, al poble.
el dia que mons pares havien anat al cine i s'havien deixat els mòbils apagats la resta del dia.
el dia que ma germana, mesos després de carregar inútilment a la bossa les claus de casa meva, es decidí a deixar-les al calaix i anar-se'n de museus.
el dia que em deixava la cartera amb les targetes de crèdit a casa.
el dia que em vaig quedar sense viatges a la T10.
el dia que havia dormit menys de cinc hores i havia fet un examen escrit de tres hores (i vint minuts de dictat) i un altre d'oral de mitja hora.
el dia que, tot i estar infinitament cansada, de la sortida del metro em vaig dirigir directament al supermercat i em vaig gastar tots els diners que em quedaven en carn per tres setmanes.
el dia que, i no podia ser d'altra manera, plovia (i jo no duia paraigua).
havia de ser aquell dia, i no un altre, quan perdés les claus...
joderhòstiaputa joderhòstiaputa joderhòstiaputa
... i m'hagués de passar tres hores tombant de nit, amb pluja intermitent i carregant una estúpida bossa de plàstic plena de carn fent-se malbé per moments.
I no, ni haver estat tan a punt de preguntar-li a aquella dona si el bony a la panxa de la seva gossa-llangonissa era un embaràs o un tumor, ni haver vist una parella de xinesos fent tai-chi amb incomprensible i sorprenent matusseria i ineptitud en aquell parc no em van servir de consol.
Si em va servir de consol, en canvi, el parell de gots (o potser van ser quatre?) de rom que em vaig beure quan vaig ser a casa.
I només l'endemà em va poder fer gràcia la broma que em van fer quan em van dir que m'havia tornat boja, havia cregut que em trobava a "viven" i havia començat a menjar-me el pollastre cru, al carrer i sota la pluja.