Romaní

aventures i desventures d'una rosmarinus officinalis

8 de maig 2008

sabates

A la sortida del super, a tocar del cel, hi ha un cable que travessa la vorera; d'aquell cable en pengen unes sabates, lligades l'una amb l'altra pels cordons. Sempre que passo per sota carregada de bosses me les miro i em pregunto què hi fan, allà dalt, per quin coi d'atzar hi van anar a parar: a vegades m'imagino que algú les va llençar per fer una broma pesada a algun amic, anant ambdós borratxos; hi ha dies que m'imagino una persona morta de mal de peus llençant-les amb fúria cap al cel en ple atac d'ira; fins i tot algun cop he pensat que potser s'estaven assecant a l'ampit d'alguna finestra i, senzillament, van caure.


I me les miro, i me les torno a mirar, i des d'allà dalt ben bé em sembla que vomiten poesia.


I jo des del terra, carregada de pomes, pots de cigrons i iogurts, passo una mica de costat per no esquitxar-me, prosaica de mi, i continuo tris-tras tris-tras cap a casa.

Comentaris

Crec que n'hi ha més d'un i dos parells per Barcelona (al Mercat del Clot, per exemple). Serà publicitat viral?

Rubèn | 8 de maig 2008 a las 06:04 PM

és un costum dominicà, crec, de llençar les sabates enlaire cordades pel mig i penjar-les d'un cable, per celebrar any nou i coses d'aquestes

o això en van dir quan vaig preguntar què hi feien, les que hi ha davant de la blanquerna :$

leanan | 8 de maig 2008 a las 07:47 PM

També ho fan a Big Fish, per què et sigui una mica més difícil escapar...!

jordi | 8 de maig 2008 a las 07:56 PM

hola des de la psp de langel

anònim | 9 de maig 2008 a las 03:14 PM

gal·la placídia
judith de welp
mar i cel
pólvora
la festa del blat
...

ja me n'he cansat de fer la brometa

anònim | 11 de maig 2008 a las 09:37 PM

vull dir:

ja me n'he cansat, de fer la brometa

o bé

ja m'he cansat de fer la brometa

anònim | 11 de maig 2008 a las 09:37 PM

El Pitxu és MEEEEEEEU!!!!!!

oia | 14 de maig 2008 a las 08:54 PM

Per cert, segurament es tractava d'una intervenció d'art públic a l'espai urbà. Els projectes més exitosos són aquells que no s'identifiquen com a obres d'art pròpiament dites, sinó que busquen canviar la percepció del vianant per alterar el seu quotidià i fer-lo més receptiu a l'entorn.

oia | 14 de maig 2008 a las 08:57 PM

jo em decanto pel què diu na Leanan, que és un costum dominicà, de fet ja em sonava d'haver-ho sentit, però me n'havia oblidat, com sempre. Tot i que com a art urbà també colaria. Pel què fa a la publicitat, de fet estan massa amunt per veure'n la marca, no ho sé.

Òria, ja sé que el pitxu és teu, però aquest giny me l'han posat i no em queixo perquè fa runrun quan el toques amb el ratolí i intenta caçar la pilota amb tanta poca traça com el pitxu de carn i ossos. Total, me'n cansaré d'aquí menys d'una setmana, segurament.

senyoreta romaní | 14 de maig 2008 a las 09:15 PM

Comenta





recordar les dades?