el pis
El pis on vivim (o casa... o pis...o jo què sé!) és molt estrany, no li entenc l’estructura arquitectònica: té molts trams d’escales que porten cap a direccions diferents i que no son tan alts com per ser pisos però casi, de manera que tot està repartit en quatre nivells diferents, entres i hi ha la cuina, puges una miqueta i et trobes una habitació i el lavabo, unes escales i una habitació, unes altres escales i una altra habitació. Hi ha moqueta per tot arreu menys a la cuina i en un primer moment et preguntes com coi la netegen, la resposta és immediata: no ho fan, no ho fan mai. A jutjar per com se m’enganxen les sabates al terra de la cuina també juraria que no l’han fregada mai dels mais, de fet, aparentment no tenen cap fregona o estri similar. Però no els jutjarem, jo no sóc precisament la fada de la neteja.
I la banyera... oh la banyera! És justament això, una banyera, és a dir, no té mànega de dutxa. Té dues aixetes, una amb aigua molt freda molt freda i una altra amb aigua molt calenta molt calenta. Com es renten? Omplen la banyera i s’hi fiquen. Com s’esbandeixen? Ni puta idea.
I jo que tinc els cabells tan llargs, com m’ho havia de fer? Doncs comprar-me una gerra de plàstic i apanyar-me-les com pogués...
(per petició d'en jordi he dibuixat una secció del pis amb el paint)
