Brighton tour (I)
Dissabte passat vam fer el paperot del segle: en Daniel va llegir a no sé on que feien free tours per la ciutat un parell de cops al dia cinc dies la setmana i clar, ens hi vam apuntar. La noia que feia de guia va dir que no, que ella no cobrava per fer-ho, però que estaria bé que li donéssim alguna propina. I després d'hora i mitja explicant-nos detallets de la ciutat nosaltres vam marxar amb les mans a les butxaques, fent-nos els dissimulats, mirant el cel i xiulant, aprofitant que ella estava distreta cobrant propines a l'altra gent del grup. I després, al cap d'una estona, ens vam adonar que potser li hauríem pogut donar alguna lliura, que potser hi havíem posat massa morro.
Ho haguéssim superat, que tampoc cal morir-se de remordiments per una tonteria com aquesta, si no fos que aquesta ciutat és com un poble i constantment et creues amb coneguts i, com no, ja ens hem creuat amb ella.
En fi, que la noia ens va parlar de moltes coses (de les quals vam entendre un petit percentatge), tot i que no massa interessants, perquè cada lloc té la història que té, i si no hi ha més suc no s'hi pot fer més.
Es veu que en un moment donat algú va decidir que l'aigua del mar de Brighton curava tots els mals i es van passar tot el segle XIX submergint gent de peles dins el mar, i llavors es va omplir tota la costa de cases de rics i d'hotels.
La guia ens va dir que aquest pub és el més antic de la ciutat (tot i que just al costat en té un que sembla molt molt més vell) i que hi solia viure un home que feia rituals satànics o no sé què (aquí és quan es veu que no sabem prou anglès) i que havia viscut a Whitechapel durant l'època dels assassinats i se'l relacionava amb en Jack el Destripador.
I ens va dir que en aquest arc que està a les south lanes (ja parlaré d'elles en algun altre post) hi ha un fantasma, va voler fer-nos por i no ens en va fer gens, que jo mateixa ja sóc prou paranormal com per distreure'm soleta.
I també podria parlar del royal pavilion, edifici insigne de Brighton i Hove, delícia de les delícies, si és bonic o és hortera no ho sé, cadascú té una opinió diferent (jo potser em decanto per la segona). Es veu que la reina Victòria li tenia mania i que Hitler s'hi volia instal·lar quan conquistés Anglaterra. No hi he entrat però diuen que per dins és tan hortera com per fora, tot i que per dins sembla xinès i no indi.
I avui, per acabar, un altre insígnia del país: una dona amb carro elèctric, us penseu que ho necessita perquè té problemes de mobilitat? no, és que és dropa, aquí n'hi ha molts de dropos que no volen caminar.
