A mi també m'agraden molt les pedres i un dia passejant per la platja me'n vaig omplir les butxaques com quan era petita, i també me les he omplert de lava de l'Etna i d'altres ubicacions, sobretot quan viatjo que és quan tinc temps per a les coses importants.
A partir d'unes pedres pots reflexionar més que fent tots els màsters del món, com diu la Rosa Montero "més màsters ens dóna la vida".
Conte de les pedres (resumit):
Tens un pot i unes pedres grans, unes de mitjanes, unes de petites i sorra, i també un cafè fet, com ho pots ficar tot a dins del pot?
Doncs com es fiquen 4 elefants en un 600, dos al davant i dos al darrera, primer les pedres grosses, després les mitjanes, les petites, la sorra i per acabar el cafè.
Podeu provar-ho i veure la diferència que hi ha en fer-ho en aquest ordre o a l'inrevés.
Ara ve la moralina, com tots els contes aquest també en té:
El pot és com la nostra vida, primer ve el més important i després les tonteries i si ho fas a l'inrevés t'ompliràs d'escombraries.
I el cafè?
Doncs perquè sempre s'ha de trobar una estona per anar a parlar i pendre'l amb els amics.
jaci-coach-salut - 10.07.2008 - 12:23
mare... mmm... crec que m'he perdut... en fi, ja heu capat al pitxu? ho heu de fer ara que a l'agost serà més complicat, eh! Apa, un petó i bona sort pel treball del màster!
èlia romaní - 10.07.2008 - 15:04
