l'habitació
vet aquí una panoràmica de la nostra habitació:
l'habitació al principi em va agradar molt, després mica en mica li vaig anar agafant mania. I és que queda palès que per dues persones és un pèl massa estreta. Per no dir que ben bé sembla un hivernacle, tot tan ple de finestres que, quan fa sol, sembla un forn i, quan no en fa, una nevera.
La noia que hi vivia (que ara viu a l'habitació de dalt) és una mossa amb moltes inspiracions artístiques i també amb una certa tendència de drapaire, l'habitació està decorada amb paper de regal (estampat de flors) enganxat per les parets i per les làmpares per "atenuar glamorosament" la llum. Tota l'habitació està rodejada d'una mena de sòcol/prestatge ple de capses rovellades, llibres vells, ampolletes de vidre que podrien ser maques però no ho acaben de ser gaire, miralls, etc etc. No cal oblidar aquella "obra d'art" que em provoca tots els meus problemes de son ni les calces:
hores i hores m'he passat durant les llargues nits d'insomni preguntant-me què collons hi foten unes calces tan lletges penjades del sostre: es que hi va perdre la virginitat? és que les va dissenyar i fabricar ella? és que és una fetitxista de les calces amb farbalans? No ho sabré mai!