8 de febrer 2007
Cara Firenze
Aquest matí m'he despertat a la mateixa habitació que fa un any, en el mateix llit, amb els mateixos llençols.
...
Fa un any vaig viure un dia llarg, molt llarg. Avui també ho serà.
...
És curiós que amb la mala memòria que jo tinc recordi tan nítidament aquell dia. I també és curiós que no parli mai del què enyoro de veritat.
...
Cara Firenze...
24 de maig 2006
Roser
Rebo fredament i amb indiferència un “t’estimo” del tot espontani i sincer. Responc un “jo també t’estimo” absolutament buit de contingut i gens sentit perquè, simplement, és el què he de respondre.
Però després, sempre després, me n’adono que sí que t’estimo, que estic preocupada per tu i em sento impotent i frustrada quan veig que no et puc ajudar, que et vull ajudar però no puc. Potser si jo fos una mica més sensible podria animar-te.
Em passo la vida preguntant-me com és que t’aguanto però després, sempre després, em pregunto com és que tu encara m’aguantes a mi. Amb tu sóc tan egoista, però d’això només me n’adono després.
Conto i classifico els teus defectes i després, molt després, veig tots els meus.
Sense pensar dic que ets la meva millor amiga i després, massa després, me n’adono que és cert.
Sens dubte tu saps fer d’amiga molt més bé que jo, però d’això sempre me n’adono després, quan ja és massa tard per dir-t’ho.
I ara, no després, vull dir-te que m’agradaria estar aquí i fer-te costat, que t’enyoro. Et mereixes que aquesta vegada no faci tard.
9 de maig 2006
daniel
Trobo a faltar les teves mans peludes.
Trobo a faltar venir a emprenyar-te sense motiu quan estudiaves, tot i que sempre em deia a mi mateixa que no ho havia de fer més.
Trobo a faltar venir a llegir al teu llit quan hi havia massa soroll al menjador.
Trobo a faltar sentir la sorollada d’aquelles pixerades que feies amb la porta del lavabo oberta.
Trobo a faltar sentir com et dutxaves a primera hora del matí i és que sempre em servia per saber quina hora era i de consol de saber que encara podia dormir una bona estona més.
I sobretot trobo a faltar tocar-te els cabells.
En fi, que t’enyoro.
jordi
Trobo a faltar les teves mandonguilles amb tomàquet que, per cert, eren ben bones.
Trobo a faltar despertar-me i sentir com t’afaitaves a l’altre cantó de la porta, les poques vegades que et llevaves abans que jo, clar.
Trobo a faltar sentir Sigur Rós de música de fons.
Trobo a faltar fer-te cuetes, amanyagar-te les galtes i, en general, tocar-te la pera.
Trobo a faltar parlar i parlar i parlar fins a matar-te d’avorriment.
Sobretot trobo a faltar mirar totes aquelles pel·lícules i sèries (algunes més normals i algunes més estranyes) amb tu.
T’enyoro, i no cal dir més.
xavi
Trobo a faltar jugar a futbol amb tu pel mig del menjador.
Trobo a faltar els teus badalls que retronaven per tota la casa.
Trobo a faltar sentir com reies sol com un sonat des de la teva habitació.
Trobo a faltar la teva truita de patates.
A vegades fins i tot trobo a faltar sentir la radio, les persones que parlen, a tot drap.
I potser no trobo molt a faltar la teva ‘sopa d’espinacs’ però, en general, direm que a tu si que t’enyoro.
24 de abril 2006
Portes
Així és com recordo els sorolls de les portes de casa meva:
La porta de l’habitació den Xavi fa rec-rec-rec puf!
La porta de la cuina fa xuuuup!
La porta de la galeria fa un fort i sonor craank!
La porta de l’habitació den Daniel fa crompaang!
La porta del lavabo dels nens fa freeeg!
La porta del lavabo de les nenes fa un agudíssim nyiiiiic!
La porta de la meva habitació, la corredissa, fa nanenananapregnananapreg!
La porta de la terrassa fa vuuuuuuuuuum!
Les portes de l’armari den Jordi fan prum-prum!
La porta de l’entrada fa clinc-clinc-clinc!
D’aquí a uns mesos, quan torni a sentir aquest clinc-clinc-clinc, hauré de reprimir-me alguna llàgrima...