26 de marc 2007
Roda Bahia Beach
El petit diu “és com abandonar un gos, però donant-li de menjar”. La veritat ens esgarrifa.
Arreu se sent la culpabilitat, com si hi hagués altra opció, com si ho féssim malament, com si vinguéssim d’una situació millor, com si a ella li importés.
Ella no sap qui som, aquesta és la veritat.
L’anirem a veure, penitents, i quan tornem direm que allà la tracten la mar de bé, com si a ella li importés.
Poseu-li les nines al llit quan vagi a dormir, sobretot poseu-li les nines, que sinó no podrem dormir tranquils.
7 de novembre 2006
Comunicant-nos
M- Com et dius?
E- Em dic Èlia.
M- No maca, no. T’equivoques. És Montserrat, mont-ser-rat!
E- No, no... Jo em dic Èlia i tu Montserrat. Si em vols preguntar el teu nom has de dir “com em dic?” i no “com et dius?”, sinó et diré el meu nom.
M- Ah, clar, clar... i com em dius?
E- Montserrat.
M- Ah, i com ho saps?
E- Mira...
M- És maco! ...com dius que et dius?
E- Èlia...
M- Vols dir?
E- Si...
M- És maco! Però jo no sóc aquest nom.
E- No, no. És el meu nom, el meu, no el teu...
M- I... com et dius?
E- Montserrat...
M- Ara si! L’has encertada, que n’ets de llesta!
E- ...
M- Tens alguna coseta per menjar?
23 de octubre 2006
Afàsia
L’afàsia se’m fa divertida quan sóc l’única que entenc que “brr, que és vermell!” vol dir “uf, quina calor!” i quan preguntem “on és el cotxe?” estem buscant el ventall.
5 de octubre 2006
Bona nit
E- Va bonica, posa el cap per aquí.
M- Ostres, poder hem d’agafar el cotxe per entrar aquí!
E- Em sembla que no caldrà, és una camisa de dormir, només has de posar el cap i els braços pels forats.
M- Oh! És que els cotxes són molt delicats per aquestes coses…
E- …si, de fet tens raó…
M- Tens alguna coseta per menjar ?
(De sobte, descobrim que les seves nines no hi són, això suposa tota una amenaça de crisi domèstica. Rastrejo la casa d’una punta a l’altra i les acabo trobant sospitosament ben col•locades dins el meu llit, les molt putes)
E- Au, ja les tens, ara toca dormir.
M- Que són maques les meves criatures! Un petó!
E- Un petó!
M- M’estimes?
E- Molt.
M- Un petó!
E- Un petó... bona nit!
M- Bona nit.
28 de agost 2006
racionalistes fins que es demostri el contrari
La Montsi observa detingudament l’ampolla de vinagre balsàmic de Mòdena i exclama:
“Això és aigua clara per rentar plats”
Sovint tinc la certesa que la meva àvia és la única que té una percepció del món que s’acosta una mica a la realitat.
24 de agost 2006
prova de foc
M- i tu maca, tens novia?
E- no, ja m’agradaria...
M- ai pobreta! I com és?
E- mira, és que no sóc prou simpàtica.
...
M- i... que tens novio?
E- mmm... no, però m’agradaria.
M- i això?
E- no sóc prou simpàtica.
M- però si ets molt maca!
E- no tant…
...
M- tu tens novio o novia?
E- no, no tinc res jo.
M- jo tampoc en tinc!
E- ja ho sé.
M- el dec haver perdut...
(la Montsi busca a sota el llit)
M- no el trobo, quines coses!
E- ...
M- i què et semblaria si tu i jo ens caséssim ?
E- a mi em sembla que sortiríem als diaris...
M- Ah! Clar. Tens alguna coseta per menjar?
21 de agost 2006
Montsi
Quan ella va oblidar que era vella i va començar a creure’s una noia de 15 anys vaig decidir cridar-la pel nom i no anomenar-la més ‘àvia’, així ens estalviaríem més d’una desil·lusió...