Romanítag:www.gumets.net,2008:/romani//22008-11-20T13:49:18Zesperant que una abella se li acosti i en sorgeixi un bon pot de mel.Movable Type Publishing Platform 4.01...tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.44022008-11-20T13:48:26Z2008-11-20T13:49:18ZQuan era joveneta si en Dawson creixia me la suava, perquè jo estava enamorada d’Ironside....Èlia Romaníjordi
Ironside.
]]>
...tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.43972008-11-17T20:04:20Z2008-11-17T20:05:03ZA vegades em miro al mirall i penso: Hostia puta, que no tens sang a les venes, nena! Que tot te la porta fluixa! Però a vegades, senzillament, no penso res perquè estic concentrada depilant-me les celles....Èlia Romaníjordi
A vegades
em miro al mirall
i penso:
Hostia puta,
que no tens sang a les venes, nena!
Que tot te la porta fluixa!
Però a vegades,
senzillament,
no penso res
perquè estic concentrada
depilant-me les celles.
Test per a blocairestag:www.gumets.net,2008:/romani//2.43922008-11-13T11:42:45Z2008-11-13T12:29:55ZSenyores i senyors, m’he dedicat a preparar un test que us dirà quin tipus de blocaire sou (per gaudi sobretot dels viciats dels tests inútils del facebook i les apassionades de la SuperPop i la Vale), aquí el teniu:...Èlia Romaníjordi
Senyores i senyors, m’he dedicat a preparar un test que us dirà quin tipus de blocaire sou (per gaudi sobretot dels viciats dels tests inútils del facebook i les apassionades de la SuperPop i la Vale), aquí el teniu:
no estan endreçats per ordre alfabètic.
B- A mi, és clar, m’enllacen molt més que jo enllaço. De fet només hi tinc blogs d’intel•lectuals famosos, polítics i VIPs diversos, amb els quals, òbviament, em codeo.
C- No tinc columna d’enllaços, la vaig eliminar perquè em semblava antiestètica en l’última reforma que vaig fer.
D- Per respondre primer he de consultar les directrius del partit.
Respostes:
Si t’ha sortit una majoria d’A --> Mira: agafa una camera digital, fes-te 200 autoretrats i passa’t al fotolog, tal qual. I creu-me, t’agradarà més, faràs més amics i no t’hauràs de preocupar d’omplir el blog amb escrits ja que amb la lletra de les cançons que t’agraden ja aniràs tirant.
Si t’ha sortit una majoria de B --> el teu ego és tan gran que si fos material hauríem d’exterminar la meitat de la població de la Xina per cabre-hi. Replanteja’t les teves ànsies de desvirtualitzar el què fas, entre nosaltres potser ets un peix gros, però si mai aconsegueixes publicar res en paper (i serà sempre en una editorial de tercera fila) allà seràs un mindundi que no destacarà mai per sobre dels demés. Tu estàs fet per ser el rei de la peixera, no la carnassa dels taurons.
Si t’ha sortit una majoria de C --> Tu abans dominaves el cotarro per aquestes contrades, i no et mires amb gaires bons ulls tots els pallussos que no tenen ni idea d’informàtica i es creuen els reis de la blogosfera. Però no pateixis, sempre et quedarà el consol d’estar sempre per endavant a l’hora de saber-te les noves mamarratxades tecnològiques que surten cada dia i, és clar, et pots permetre el luxe de fardar de preveure fins a quin punt n’arribaran de ser, d’inutils. Que quedi ben clar que quan ells van, tu tornes. Com la Chenoa.
Si t’ha sortit una majoria de D --> Beeeeeeeeee.... Au, va, a callar!
]]>
A la recerca del desaigüe misterióstag:www.gumets.net,2008:/romani//2.43852008-11-05T16:47:59Z2008-11-05T21:00:12ZUs explicaré un conte fabulós sobre la recerca del desaigüe misteriós. Va començar un dia monòton, com tots, mentre jo tranquil•lament rentava plats i gots, quan em va semblar que a l’aigüera se sentia soroll de pixera. Vaig mirar a...Èlia Romaníjordi
Us explicaré un conte fabulós
sobre la recerca del desaigüe misteriós.
Va començar un dia monòton, com tots,
mentre jo tranquil•lament rentava plats i gots,
quan em va semblar que a l’aigüera
se sentia soroll de pixera.
Vaig mirar a l’armari de sota sense requesta:
El cillit-bang i els draps amb tanta aigua feien festa!
Un cop netejat el merder,
vaig anar a la ferreteria del meu carrer,
i el ferreter, que era ben mongòlic,
em va dir, gens bucòlic:
“Dubto que tenint cony i metes
sàpigues com funcionen les aixetes”
Vagi-se’n a cagar, senyor,
a partir d’ara és una qüestió d’honor!
“Bé, doncs desmunta la peça podrida
i porta-la cap aquí, per saber-ne la mida”
Quan vaig tornar a ser allà,
un recanvi no em van saber trobar.
“Aquesta peça és una raresa,
no la trobaràs ni aquí, ni a Oropesa!”
Però tots sabem que un ferreter és incapaç d’admetre
que no té de tot en una rebotiga de menys d’un metre!
On m’ho vendran? va ser la pregunta;
vaig travessar l’Eixample de punta a punta.
El següent ferreter va ser molt més amable
Em va informar, molt commemorable:
“ho sento, aquesta peça se m’ha acabat,
però no és tan estranya, com t’han ensabonat!”
Malgrat això, ferreteria rere ferreteria
tots em deien que la peça no existia.
“Això és original de la marca Teka,
el seu servei tècnic és la teva meca!”
I sense dubtar vaig anar a buscar la línia vermella,
direcció l’Hospitalet, ciutat donzella.
Caram! Creia que aquesta ciutat era horrible
però sembla més que eco-sostenible.
Quan vaig arribar al servei tècnic de Teka
Em va atendre un quillo de cara seca.
Que tens aquesta peça, benvolgut quillo,
o una que s’assembli i fem un truquillo?
“Que va, aquesta peça és un diplodocus
ja tens motius per tenir els nervis locus!”
Merda, hòstia, puta verge, joder,
eres la meva última oportunitat... joder!
“Ja t’he dit que no la tinc, col•lega,
si continues insistint, és que busques brega!”
Tornant cap a casa pensava: quina buina!
Estic condemnada a viure sense pica de la cuina!
Al cap no em venien solucions,
excepte escriure la més xorres de les cançons.
...tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.43752008-11-01T17:32:20Z2008-11-01T17:37:00Za la ferreteria no tenien la peça que necessito i he pensat que aniria al centre comercial a saludar una amiga i a comprar-me unes rodanxes de salmó. I quan he arribat allà, i he vist tanta gent horrible, he...Èlia Romaníjordi
a la ferreteria no tenien la peça que necessito
i he pensat
que aniria al centre comercial
a saludar una amiga
i a comprar-me unes rodanxes de salmó.
I quan he arribat allà,
i he vist tanta gent horrible,
he pensat:
estaries millor a casa
mirant una peli de sang i fetge,
o millor,
una porno.
...tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.43682008-10-24T11:01:44Z2008-10-24T11:13:21ZTot i que no ho sembli, a la meva manera, jo també vaig pel cantó més salvatge de la vida. Lai-lorai-lorai-lailo-lorai-lorai-lorai......Èlia Romaníjordi
salvatge de la vida.
Lai-lorai-lorai-lailo-lorai-lorai-lorai...
]]>
...tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.43662008-10-22T18:24:56Z2008-10-22T18:50:29ZVaig a la biblioteca, pujo allà on em fa por, amb aquell terra ple de forats, amb una gominola a la boca, per segregar serotonina i suportar millor l'ansietat. Agafo un llibre sobre "il morgante", publicat el 1993. Baixo, uf...Èlia Romaníjordi
serotonina i suportar millor l'ansietat. Agafo un llibre sobre "il morgante", publicat el 1993. Baixo, uf uf, ja ets a terra ferma, que bé. Em poso a fullejar el llibre, està mal tallat, més de la meitat de pàgines no es poden obrir. Aquest llibre té quinze anys, com pot ser que encara ningú s'hagi adonat que no es pot llegir? Vaig a parlar amb la bibliotecària, aquest llibre està taradet, li dic, vols unes tisores i et dediques a obrir-lo? em pregunta, no no, és igual, podré sobreviure sense consultar-lo, només era per avisar. Ella se'l queda i el guarda a la pila de llibres per tornar a col·locar.
...
Al metro hi ha un home assegut llegint "Bichos" de Miguel Torga, una mica més enllà seu una dona que fulleja el pronto, el titular de la portada diu "los secretos más íntimos de la reina Sofia, contados por ella misma". Tots dos baixen a Poble Sec, a paral·lel pugen dos coixos i una dona embarassada amb un nas molt lleig.
...
Quina boca més grossa que té, penso, és per somriure millor, diu el llop, se m'enrojolen les galtes.
...
I parlant de llops, hi ha un senyor que es diu Matthias Hartmann, director d'escena de professió, que s'ha proposat convertir "Tiefland", és a dir "Terra Baixa", drama rural per excel·lència, en una versió extranya de "Matrix", malgrat tots els seus esforços, la història encara es podia entendre, s'ha de tenir una paciència tremenda per mirar òpera...
...
I ara que sóc filla legítima no me'n sé avenir, és tan estrany ser... normal.]]>
La Boda!tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.43572008-10-17T09:27:21Z2008-10-17T09:33:19ZPer casa tombava un vestit blanc de seda amb farbalans (bé, de fet no era un vestit, eren dues peces), era lleig a matar, però quan jo era petita em semblava molt de princesa. Recordo que devia tenir uns sis...Èlia Romaníjordi
Per casa tombava un vestit blanc de seda amb farbalans (bé, de fet no era un vestit, eren dues peces), era lleig a matar, però quan jo era petita em semblava molt de princesa. Recordo que devia tenir uns sis anys el dia que li vaig preguntar a ma germana “tu creus que és el vestit de casament de la Jaci?” i ella em va dir “però què dius, tonta, si no estan casats!”.
Et caetera, et caetera...
Ja em semblava bé, doncs, que no estiguessin casats. I aviat fins i tot va passar a ser per a mi un motiu d’orgull. Tant que, fa uns mesos, quan em van dir que es casaven, no me’n sabia avenir, tot i que el component folklòric del concepte em feia bastant de riure, he de confessar.
I és que, hem de reconèixer, fa bastant gràcia veure com una parella espera 37 anys per estar segurs de “comprometre’s”, com també fa bastant gràcia que un dels motius principals del “per què ara?” siguin els 15 dies de vacances extres que donen a la feina. I justament per això, també hi sabré trobar un motiu d’orgull en aquest casament. I si abans era guai poder dir que no tenia els pares casats, ara serà guai poder dir que he pogut firmar com a testimoni de la seva boda.
Bromes a part, no es bonic que després de tants anys encara s’aguantin l’un a l’altre? A mi m’ho sembla molt, digueu-me bleda.
Però quina ha de ser l’actitud que han de prendre les filles d’uns acabats de casar? Veure com ens surten els cabells blancs com bolets de tant patir mentre ells s’estiguin parint el sant viatge de dos mesos per l’Índia, això segur. I durant la festa, diuen que la núvia no pot beure alcohol, però de les filles ningú en diu res...
]]>
...tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.42922008-09-06T11:53:11Z2008-09-06T11:56:00ZQuan fa calor em sua el cony. Més ben dit els engonals, i em sembla normal, ... són les aixelles de les cames!...Èlia Romaníjordi
Quan fa calor em sua el cony.
Més ben dit
els engonals,
i em sembla normal,
...
són les aixelles de les cames!
exàmenstag:www.gumets.net,2008:/romani//2.42912008-09-05T16:51:21Z2008-09-05T16:52:14ZI dic que normalment sóc de poc vomitar, només de vomitar quan vaig molt molt borratxa. Mentida. En realitat vomito a cada examen que faig, vomito informació viquipèdica, i ho dic en el pitjor dels sentits, informació simplista, buida de...Èlia Romaníjordi
I dic que normalment sóc de poc vomitar,
només de vomitar quan vaig molt molt borratxa.
Mentida.
En realitat vomito a cada examen que faig,
vomito informació viquipèdica,
i ho dic en el pitjor dels sentits,
informació simplista,
buida de contingut crític.
Els meus professors deuen pensar que sóc tirant a curta.
Millor que pensin això que no pas que s’adonin que,
en realitat,
sóc llesta
però molt dropa.
El professor d'autoescolatag:www.gumets.net,2008:/romani//2.42862008-08-31T18:49:04Z2008-08-31T18:58:51ZJo tinc un do: no és un do musical ni és un do literari, tampoc és un do social ni és el do de fer sudokus fent el pi. El meu do consisteix en aparcar els cotxes en diagonal en...Èlia Romaníjordi
A vegades, a més, creo tendència, i quan torno d’haver vist la peli al cine em trobo quatre cotxes aparcats en diagonal al costat del meu. Ho sé, sóc molt guai.
]]>
Llegenda:
CFP -> columna filla de puta
MC -> el meu cotxe
PP577 -> plaça de pàrking 577
CC -> cotxe d’en César
CQNEI -> cotxe que no ens importa una merda perquè no afecta en els meus problemes per aparcar.
I ara, presentada la situació, ja puc començar a explicar la meva anècdota.
Resulta que ahir, després de passejar-me per Barcelona, fent trasllats i parant-me on no em tocava parar, vaig arribar, cansada i suada a casa meva. Quan vaig baixar al pàrking, com no, em va passar el mateix que em passa sempre: em vaig quedar enganxada i fregant la columna dels collons per no voler tocar el cotxe d’en César.
I no us confongueu, amb tot el meu raonament i enteniment jo abans de començar la maniobra ja sabia que aquest cotxe, allà, només hi pot entrar de cul; però, una vegada més, vaig decidir seguir els consells de mon pare que sempre diu “quan t’acostumis a entrar-lo de cara, et resultarà molt més còmode”. Però no, vaig augmentar una mica més la rascada que ja hi havia d’operacions anteriors.
Llegenda:
RDLH -> ratllada de la hòstia
PIDTECC -> perill inminent de tocar el cotxe d'en César
Fins aquí, tot normal, la situació es repetia sense sorpreses. Un cop travada el següent pas era cridar com una boja “merda, merda i merda!” i després, amb la sang freda que em caracteritza, treure el cotxe d’allà, aparcar-lo com Déu mana i fer com si no hagués passat res.
Però, i aquí ve el gir inesperat de la història, mentre cridava “merda, merda i merda!” algú em va picar al vidre, era un home que em va dir “reina, no te m’ofenguis, però em deixes que t’indiqui com has de treure el cotxe d’aquí i aparcar-lo bé? És que sóc professor d’autoescola i NECESSITO explicar-te com ho has de fer”.
I si si, tal dit tal fet, em va dir “cap aquí, cap allà” i en dos moviments el cotxe ja era dins. Jo vaig sortir i li vaig dir “gràcies, moltes gràcies” mig morta de vergonya i mig no, que ahir tenia el dia descarat.
Tot hauria hagut d’acabar aquí, però no va ser així, l’home va continuar xerrant “oh, reina, has fet una mica de rascadeta” (de fet només havia matisat la ja existent rascadota d’un pam d’alt i més d’un metre d’ample) “però no pateixis, això ho neteges amb titanlux, un producte que tenen, i et queda més dissimulat, en tinc una mica al cotxe, ara te’n vaig a buscar”. I ni me’n vaig adonar que l’home ja m’estava fregant com un boig la xapa amb un drap per dissimular la “rascadeta” mentre anava dient “aquest producte és estupendo, clar que la rascadeta potser és una mica gran, potser ja hauràs d’anar a la xapa, o no, potser... mira, si si, no hi ha bony, només has tret la pintura, això vas al planxista i en un moment t’ho enllesteix... has d’anar al planxista, eh? Promet-m’ho!”.
I jo, sense saber què dir, l’únic que vaig poder fer va ser donar-li les gràcies i prometre-li que aniria al planxista. Ell em va dir “de res, de res, és deformació professional, saps?”
I mentre pujava amb l’ascensor cap a casa no parava de pensar “és ben bé que hi ha homes que farien qualsevol cosa per una noia jove amb les tetes grosses!”.
Però, ai las! Després de reflexionar-hi me’n vaig adonar. No eren pas les meves tetes, ni me les havia mirades, el molt descarat! Només s’havia mirat la rascada! I finalment vaig pensar “de la mateixa manera que hi ha persones que necessiten endreçar les cases de l’altra gent perquè no poden suportar veure-les així, potser hi ha gent que no pot suportar veure un cotxe ratllat, ni que sigui d’algú desconegut”.
Aquesta és la breu però certa conclusió: El món és ple de bojos!
]]>
Novel·la conillera (i IV)tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.42802008-08-29T10:32:00Z2008-08-29T11:26:29ZFlufy i Nana van tenir 37 fills, un nombre moderat si tenim en compte que eren conills. D’aquests 37 fills, 27 van morir sacrificats a mans del veterinari, 4 van morir de mixomatosi, un va morir d’un atac de cor...Èlia Romaníjordi
Aquesta novel•leta està parcialment inspirada, com no, amb la vida de la Tefnut i el Petit que no van fer mai res d'especial a part de moure el morro i les orelles tota l'estona, al cel dels conillets descansin.
]]>
Novel·la conillera (III)tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.42792008-08-28T11:00:17Z2008-08-28T11:05:24ZEl curs de la història d’aquella bèstia hagués anat per un altre camí si l’innocent Mireia, que es delia per complaure les seves criatures, no hagués tingut la brillant idea d’ensenya’ls-hi el miracle de la reproducció en viu i en...Èlia Romaníjordi
aquesta història fins i tot comença a avorrir-me a mi...
]]>
Novel·la conillera (II)tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.42762008-08-26T11:34:29Z2008-08-26T11:35:10ZQuan en Carles va sentir el conill sota les rodes va cridar “me cago en la puta verge!”. La Mireia immediatament el va renyar amb veu histèrica “Carles, cony, no diguis paraulotes davant dels nens!”. I maltrobat fou el dia...Èlia Romaníjordi
La cosa va per llarg...]]>
Novel•la conillera (I)tag:www.gumets.net,2008:/romani//2.42722008-08-25T10:28:20Z2008-08-25T10:32:22ZEl protagonista d’aquest conte, bategem-lo de moment com a X, va néixer al fons d’una cova fosca i càlida, en el sí d’una família nombrosa. Just en el mateix moment que ell agafava el seu primer alè, a vint quilòmetres...Èlia Romaníjordi
continuarà...]]>
A vegades, a més, creo tendència, i quan torno d’haver vist la peli al cine em trobo quatre cotxes aparcats en diagonal al costat del meu. Ho sé, sóc molt guai.
]]>
Llegenda:
CFP -> columna filla de puta
MC -> el meu cotxe
PP577 -> plaça de pàrking 577
CC -> cotxe d’en César
CQNEI -> cotxe que no ens importa una merda perquè no afecta en els meus problemes per aparcar.
I ara, presentada la situació, ja puc començar a explicar la meva anècdota.
Resulta que ahir, després de passejar-me per Barcelona, fent trasllats i parant-me on no em tocava parar, vaig arribar, cansada i suada a casa meva. Quan vaig baixar al pàrking, com no, em va passar el mateix que em passa sempre: em vaig quedar enganxada i fregant la columna dels collons per no voler tocar el cotxe d’en César.
I no us confongueu, amb tot el meu raonament i enteniment jo abans de començar la maniobra ja sabia que aquest cotxe, allà, només hi pot entrar de cul; però, una vegada més, vaig decidir seguir els consells de mon pare que sempre diu “quan t’acostumis a entrar-lo de cara, et resultarà molt més còmode”. Però no, vaig augmentar una mica més la rascada que ja hi havia d’operacions anteriors.
Llegenda:
RDLH -> ratllada de la hòstia
PIDTECC -> perill inminent de tocar el cotxe d'en César
Fins aquí, tot normal, la situació es repetia sense sorpreses. Un cop travada el següent pas era cridar com una boja “merda, merda i merda!” i després, amb la sang freda que em caracteritza, treure el cotxe d’allà, aparcar-lo com Déu mana i fer com si no hagués passat res.
Però, i aquí ve el gir inesperat de la història, mentre cridava “merda, merda i merda!” algú em va picar al vidre, era un home que em va dir “reina, no te m’ofenguis, però em deixes que t’indiqui com has de treure el cotxe d’aquí i aparcar-lo bé? És que sóc professor d’autoescola i NECESSITO explicar-te com ho has de fer”.
I si si, tal dit tal fet, em va dir “cap aquí, cap allà” i en dos moviments el cotxe ja era dins. Jo vaig sortir i li vaig dir “gràcies, moltes gràcies” mig morta de vergonya i mig no, que ahir tenia el dia descarat.
Tot hauria hagut d’acabar aquí, però no va ser així, l’home va continuar xerrant “oh, reina, has fet una mica de rascadeta” (de fet només havia matisat la ja existent rascadota d’un pam d’alt i més d’un metre d’ample) “però no pateixis, això ho neteges amb titanlux, un producte que tenen, i et queda més dissimulat, en tinc una mica al cotxe, ara te’n vaig a buscar”. I ni me’n vaig adonar que l’home ja m’estava fregant com un boig la xapa amb un drap per dissimular la “rascadeta” mentre anava dient “aquest producte és estupendo, clar que la rascadeta potser és una mica gran, potser ja hauràs d’anar a la xapa, o no, potser... mira, si si, no hi ha bony, només has tret la pintura, això vas al planxista i en un moment t’ho enllesteix... has d’anar al planxista, eh? Promet-m’ho!”.
I jo, sense saber què dir, l’únic que vaig poder fer va ser donar-li les gràcies i prometre-li que aniria al planxista. Ell em va dir “de res, de res, és deformació professional, saps?”
I mentre pujava amb l’ascensor cap a casa no parava de pensar “és ben bé que hi ha homes que farien qualsevol cosa per una noia jove amb les tetes grosses!”.
Però, ai las! Després de reflexionar-hi me’n vaig adonar. No eren pas les meves tetes, ni me les havia mirades, el molt descarat! Només s’havia mirat la rascada! I finalment vaig pensar “de la mateixa manera que hi ha persones que necessiten endreçar les cases de l’altra gent perquè no poden suportar veure-les així, potser hi ha gent que no pot suportar veure un cotxe ratllat, ni que sigui d’algú desconegut”.
Aquesta és la breu però certa conclusió: El món és ple de bojos!
]]>