26.08.2008
aquest ha estat llarg:primer he anat a parar a un supermercat que tenia de tot on hi treballava la laura, ella em deia "acabo de posar una oferta molt bona, corre corre a buscar-la". L'oferta eren dues ampolles aparentment de vi, però un cop pagades i obertes, de dins en sortia pegadolça vermella. Després anàvem al veterinari de dins el supermercat i aquest em preguntava si em semblava bé que sacrifiqués al Pitxu a les deu del vespre, jo li posava els dits al nas al veterinari per distreure'l mentre la laura m'ajudava a emportar-nos la gàbia.
Llavors anàvem a un barri molt pobre on hi havia una nena d'uns 12 anys que tenia un munt de fills, des de criatures de 2 anys fins a una noia de 15, i que moria tràgicament, no m'ha quedat clar si de tuberculosi o si atropellada per un camió. La qüestió és que la laura i jo ens posàvem a cantar cançons tristes de tot arreu, des de fados portuguesos fins a cançons xineses, com a dos professionals.
Finalment, ens donaven una medalla honorífica i ens premiaven amb dos entrades gratis a uns banys àrabs a Sitges on tothom feia cua per posar-se a la piscina d'aigua glaçada.